Les joves actrius i ballarines Anna Castells i Alice Sorin es posen en la pell de la Joséphine i la Madeleine, unes entranyables àvies que viuen soles en una delicada caseta. Sense paraules, veiem com es desperten, com esmorzen i com passen la seva rutina acompanyades dels seus records.
Els moments de teatre gestual en els que es mostra la mobilitat reduïda i el posat fràgil de les protagonistes van deixant lloc paulatinament a les coreografies de major moviment. El ritme de l’espectacle ve marcat per la presencia constant de la música, origen de totes les fantasies de les protagonistes i provinent de la seva inseparable radio. Escoltarem amb elles un conjunt de peces molt conegudes d’estils diferents: De Chaupen a Edith Piaf, d’Aretha Franklin a Tom Jones. Fins i tot passarem pel hip hop d’Usher. Els trencaments són progressius, fins acabar amb un duo de dansa al terra on els personatges es perden completament per deixar pas al moviment més simbòlic i poètic.
L’espectacle, molt senzill a nivell dramatúrgic, guanya en els petits detalls tant d’escenografia, posada en escena i il·luminació com d’interpretació. El retrat del difunt marit, la delicadesa amb la que Sorin recull els pètals de les flors caigudes, l’expressió trista de Castells… El denominador comú de tots ells és la tendresa, amb una clara voluntat d’emocionar a l’espectador donant-li també petites dosis humorístiques. En definitiva, estem en un espectacle amb un sabor molt Disney (qualsevol dels personatges podria ser la dona del protagonista de l’exitosa pel·lícula Up), tot i acabar amb un final més agredolç.