“Això, amic meu, tan sols ho sap el vent” deia Dylan. Jo m’ho pregunto perquè al mantenir l’escenografia del Fabià Puigserver, feta en un teatre petit, a la gran del Montjuic m’ha semblat una mica desangelada. En quan a la resta m’ha semblat massa llarga i se m’ha fet pesada. 28 anys són molts anys en teatre i mantenir tota la producció tal com es va fer el 1989 penso que no ha estat un encert. Homar l’ha dirigit, suposo, collat per la manera en que “es va fer” i tot ha estat una mica marcat pel passat. Des de la nostàlgia, perfecte, però des del 2017 penso que ha estat un error.
Crítica completa » http://bit.ly/2je8fqx