Tres actrius protagonistes, Cristina Genebat, Marta Marco i Clara Segura, que sota la direcció de Sílvia Munt ens han ofert una delícia de representació. Un text d’Amelia Bullmore, traduït per Roser Batalla, que ens parla de l’amistat.
Un recorregut de gairebé trenta anys a la vida dels personatges, les seves vides, les seves penes, les seves alegries, els espais i les situacions. Una comèdia que exposa el viatge vital de les tres dones protagonistes, una comèdia que, com la vida, es converteix en drama en fracció de segons.
Una reflexió sobre la fortalesa de l’amistat, únic refugi en situacions complicades, quan hem defallit, tot creient que érem prou forts per superar sols, moments complicats de les nostres vides.
Tres noies que es troben a la universitat, amb tres personalitats ben diferents que ens commouen i es fan estimar. Tenen divuit anys quan es coneixen i decideixen compartir un pis.
Clara Segura es Rose, una noia alegre, esbojarrada i positiva que troba en el sexe la seva afirmació de llibertat. La seva mare és una addicta als barbitúrics. Charlie, el marit de la seva mare és la seva única referència. Ens hem tornat a enamorar d’una actriu que interpreta magistralment a la Rose de 18 anys i a la Rose més madura de 30 anys.
Marta Marco es Diana, Di, una noia lesbiana, amant de l’esport i conciliadora. A casa seva no saben de la seva condició sexual, i la universitat li permet ser qui realment és. Una gran interpretació convincent d’aquesta actriu que transmet energia fins al moment en què un fet li canviarà la vida.
Cristina Genebat és Viv, la més seriosa de les tres amigues, la més centrada i que aparentment té molt clar el que vol aconseguir a la vida. No parla gaire de la seva família, però podem intuir una gran rigidesa. La seva interpretació ens ha encantat.
Les decepcions, els fracassos, les alegries, les penes deixen de ser compartides per ser viscudes individualment. Només els retrobaments puntuals de les tres amigues i el record inesborrable del temps compartit les ajudarà a tirar endavant i a no trencar una amistat que ha esdevingut indestructible.
Una posada en escena senzilla, amb pocs elements mobiliaris i algunes projeccions que ajuden a centrar l’espai. Una acurada selecció de vestuari que identifica la personalitat de cadascuna d’elles i el temps que viuen.
I per sobre de tot, una acuradíssima direcció de Sílvia Munt i unes brutals interpretacions que de ben segur faran d’aquesta proposta un dels èxits indiscutibles de la temporada.
Per veure la ressenya original sencera, només cal clicar en aquest ENLLAÇ