El que han aconseguit aquestes dues companyies és admirable. Un remix d’aquell “cavaller” que les seves històries travessaven la frontera entre la ficció i la realitat, i entre el seny i la bogeria. Dues hores on té cabuda pràcticament tot, des d’uns diàlegs plurilingües de francès, català i espanyol; passant per un domini dels titelles, fins a salts en el temps i escenes reviscudes a format més petit. Quatre actors, vestits de color blanc, que es troben en escena acompanyats d’una senzilla i incolora escenografia que anirà evolucionant a mesura que la història mostra el tràgic final del mític “cavaller”. Una proposta que a priori no té per què ser 100% segura, però després de veure-la no hi ha cap dubte! La proposta ha triomfat al Festival Internacional de Teatro Clásico d’Almagro i triomfarà al Grec de Barcelona. Important no caure en el prejudici de: “és una obra amb titelles, llavors és per nens!”. Precisament, els més petits no acabarien de gaudir-la del tot!
Enllaç copiat!