Després d’uns primers anys erràtics, el Teatre del Raval ha trobat finalment el seu camí amb el teatre musical de petit format. Tot va començar amb una idea arriscada i compromesa, La vampira del Raval, i el seu èxit va ser tan notable que des de llavors han desfilat per aquest espai les interessants Goodbye Barcelona i Germans de sang. I a l’espera de l’anunciada La Monyos, arriba ara aquest esbudellador… que finalment ha resultat més entusiasta que no pas efectiu.
No es pot passar per alt que muntar un musical a dia d’avui, amb la que està caient, és una tasca enorme i d’entrada molt meritòria. Però un cop deixem aparcada aquesta consideració, val a dir que la proposta de L’esbudellador de Whitechapel és pobra en molts aspectes. La música és més que acceptable i els actors canten amb certa competència, sobretot Clara Altarriba en el paper de Mary Kelly, però el so no és el més adequat, el text té una resolució pèssima i en moltes escenes es nota la falta d’experiència. No puc aprovar, doncs, aquest musical fet amb més ganes que enginy. Un musical, en definitiva, que serveix per seguir creant hàbit al teatre del Raval i sobretot per continuar un camí que de ben segur tornarà a portar peces més que notables.