En la línia d’altres obres musicals de temàtica sanguinària com la també victoriana Sweeney Todd o la reeixida La Vampira del Raval, Marga Parrilla i Oriol Estefanell presenten aquesta peculiar reinvenció de la història de Jack l’Esbudellador. Cal valorar que, a poc a poc, estrenem cada vegada més musicals de creació pròpia tot i tractar-se d’una feina tan meritòria com costosa i arriscada. En concret, L’Esbudellador de Whitechapel ha volgut ser original en el seu apropament a la figura de l’assassí londinenc, proposant una versió de la història com no s’havia fet mai. Malauradament, aquest nou gir de plantejament sembla portar la proposta una mica massa lluny, tornant-la enrevessada i inversemblant, tot i contenir alguna entranyable referència a Frankenstein. L’espectacle juga contra l’expectativa del públic i, en certa manera, perd la partida. No obstant això, musicalment, se’n surt millor. Conté cançons molt ben resoltes i els actors defensen els seus papers amb credibilitat i talent vocal, especialment, Clara Altarriba que destaca per la seva depurada tècnica. Llàstima que la seva extensa durada faci que, en certs moments, decaigui el ritme i l’interès, i les composicions de transició acabin per resultar pesades.
Enllaç copiat!