Amb més de 50 anys de carrera professional a l’esquena, Montserrat Carulla ha escollit acomiadar-se dels escenaris on tantes emocions ha viscut i propiciat amb una proposta feta en família. Iaia és una obra escrita i dirigida per Roger Peña, el seu fill, amb un paper fet a mida per a ella i un altre pel seu nét, l’actor Aleix Peña. El més cuidat de l’espectacle, certament, és el personatge de Carulla, molt proper als rols del teatre i la televisió que l’han fet tan popular i estimada. L’actriu llueix el seu carisma i la seva tendresa amb comoditat en aquesta comèdia que, en termes generals, en realitat, resulta força fallida. Perquè, més enllà del necessari i merescut homenatge a aquesta dama de l’escena, la història no és més que una amalgama d’idees, la majoria a mig camí dels seus propòsits. Així, ni aconsegueix ser del tot còmica, ni tràgica, ni profunda, ni romàntica. En aquest sentit, Carulla està molt per sobre del producte. Malauradament, s’ha optat per donar el protagonisme a la jove (i no prou interessant) parella on, a més, la noia (actualment, Katia Klein) és especialment irritant. No obstant això, la complicitat entre àvia i nét és molt tendre i transmet la versemblança que, en molts moments, li manca al text, més entregat als secrets i traumes del xicot que no pas en estructurar el drama. Per sort, el muntatge també conté alguns moments graciosos, dolços i, fins i tot, màgics, on la Carulla veritablement brilla com ella sap i com sempre serà recordada.
Enllaç copiat!