Let me down slowly, que va guanyar el Premi del Públic en la darrera Mostra de Teatre de Barcelona, ens parla de les relacions de parella en l’època actual. Persones joves que fugen de l’amor romàntic -o no- i que troben en el poliamor i altres experiències similars un refugi provisional. Com era d’esperar és una obra amb molts missatges de mòbil, moltes trobades de Tinder i Grindr, moltes alternatives a l’amor convencional, etc. Però en el fons de tot hi ha les mateixes pors a enamorar-se, les mateixes inseguretats i els mateixos dubtes que han tingut generacions anteriors. Fins i tot hi ha alternatives similars, però amb noms diferents. Potser la particularitat és que aquí hi ha un missatge final esperançador, un cant a l’amistat que deixa un bon regust… tot i que no resolgui cap dels problemes.
La companyia Afflictus, formada per Anna Torrella i Èric Pons, va debutar amb Only love can hurt like this, una altra peça que parlava de l’amor encara que fos amb un to molt diferent. Es nota que entre els dos creadors hi ha una bona entesa dalt de l’escenari. Això es nota al llarg de l’obra, però sobretot en el moment en que es trenca la quarta paret i l’obra de teatre deixa de ser-ho per convertir-se en assemblea. És la part més sorprenent i divertida de l’obra, ja que es posa en pràctica un petit experiment i es demana als espectadors que siguin interactius i revelin el seu comportament en les relacions amoroses. Un joc que crea bona energia i que dona un punt distintiu a a aquest muntatge.