L’Almeria teatre obre temporada i ho fa de forma potent amb un text de Josep Maria Benet i Jornet. Es tracta d’una peça que parteix d’una idea brillant, la qual proposa com una realitat totalment objectiva pot arribar a ser percebuda de manera antagònica des de dues percepcions diferents, sense que nosaltres com a espectadors siguem capaços de distingir l’autèntica. Així, podem observar els motius que poden portar als dos personatges a tenir la seva particular visió dels fets, i de la qual indefugiblement un dels dos està equivocat, fent-nos transitar entre ambdues percepcions al llarg de l’obra per intentar aclarir qui és capaç dels dos de discernir la realitat davant d’un fet fatídic com el que pressumptament ha passat. En aquest sentit, s’aconsegueix desenvolupar un paral·lelisme emocional que permet empatitzar amb els dos personatges i atorgar-los una justificació envers les seves actituds, sigui quina sigui la real, establint una comprensió cap a les dues versions, malgrat que una defugi la realitat per la dificultat d’acceptar la situació. Sens dubte, és una gran fita la que s’aconsegueix plasmar i traslladar al públic, però malauradament la proposta s’acaba encallant en si mateixa en el seu transcurs, no aconseguint sortir del bucle en el que entra. Així, la història resulta massa dilatada, tot i la gran entrega dels actors, resultant redundant al no oferir nous girs en la trama que la faci avançar i repetint excessivament el propi plantejament, fet que provoca que l’obra s’estanqui en ell, tant a nivell d’història com de desenvolupament de personatges. De la mateixa manera, les projeccions en algun moment ajuden a que la història s’encalli encara més, no aportant en ocasions res nou. Tot i això, la proposta resulta atractiva i, malgrat aquests paranys, el text desprén força, aconseguint que una història aparentment senzilla amagui una gran profunditat i complexitat en la seva lectura.
Enllaç copiat!