L’habitació del nen és un text francament inquietant i molt interessant que sembla inspirat, a estones, per les Historias para no dormir. En ell, Josep Maria Benet i Jornet transita amb naturalitat per la fina línia que separa la bogeria del seny i presenta un relat que amaga més que no ensenya i obliga a qui mira a prendre partit.
Malauradament, ni la posada en escena ni les interpretacions d’aquest muntatge transmeten tot aquest subtext. En aquesta ocasió ens trobem amb un treball lineal, escàs de matisos i més aviat fred. Les projeccions del nen només accentuen aquest ambient desangelat on les emocions semblen haver-se evaporat. Una llàstima.