Recuperar un text d’un dramaturg essencial del nostre teatre com és Josep Maria Benet i Jornet sempre és una bona notícia. En aquest cas, L’habitació del nen és, en realitat, una de les seves obres més recents: escrita i estrenada l’any 2003 en el Teatre Lliure sota la direcció de Sergi Belbel i protagonitzada per Emma Vilarasau i Pere Arquillué. La nova posada en escena, ara, amb dramatúrgia i direcció de Víctor Álvaro, posa l’accent en la senzillesa del greu conflicte de parella amb arrels existencialistes que planteja la proposta. Amb una concepció global elegant, una il·luminació suggerent i unes projeccions emocionalment molt potents, el problema de l’espectacle és que no aconsegueix superar un cert estancament que arrossega la trama des del seu punt de partida. La idea exposada tracta de la negació d’un fet traumàtic i la incapacitat humana per entendre que, algunes vegades, ens toca ser els protagonistes de la tragèdia. Malauradament, la insistència de l’autor en aquesta tesi resulta com una fotografia allargada d’un instant de patiment que els actors protagonistes del muntatge no aconsegueixen fer avançar, tot i l’interès general que transmet el contingut, sembla que per una manca d’emoció real en les seves interpretacions. Malgrat això, les interaccions amb el nen que fa el paper del fill tenen força: són d’una tristesa esfereïdora i, de llarg, el millor de l’obra.
Enllaç copiat!