Tot i que encara hi ha molta gent apassionada pel teatre, segurament, gran part del fanatisme i la rivalitat s’ho emporta, com espectacle, avui en dia, el futbol. Liceistes i cruzados és un retrat de la Barcelona del segle XIX, quan encara no existia el Barça ni el Madrid i els veïns de la ciutat es dividien entre els partidaris del Teatre de la Santa Creu (l’actual Teatre Principal) o el (llavors nou) Teatre del Liceu. Serafí Pitarra, pare del teatre català i, malauradament, no tan reconegut com mereixeria, va escriure una sàtira intel·ligent i molt representativa d’aquell ambient social i cultural, amb cert cinisme i clares influències del teatre de Goldoni. La posada en escena de Jordi Prat i Coll li treu molt de profit a un text replet de barbarismes propis del català col·loquial del moment, construint un univers esbojarradament divertit amb molt bon gust i molt de respecte. Potser la proposta és excessivament historicista i no es deixa emportar massa (vol ser molt fidel al context i les influències), jugant, bàsicament, amb registres propis de la commedia dell’arte. No obstant això, els actors formen un conjunt molt encertat i, certament, graciós, on les cançons en directe acaben de posar la guinda d’aquest pastís dolç, irònic i entretingut.
Enllaç copiat!