Pitarra no és Ingmar Bergman. sabem que és esbojarrat, però això no vol dir que s’hagi d’obrir la mà, car, s’ha de controlar molt bé perquè no esdevingui una mamarratxada, i això és el que ha fet Jordi Prat i Coll tan en la posada en escena com en la direcció d’actors. Escrita al 1865, és una paròdia del que passava en realitat entre els partidaris del teatre Principal (antic de la Santa Creu) i els del Liceu. Qui no te feina el gat pentina, deia la meva àvia i tenia molta raó. Pitarra es mofa dels uns i els altres.
Enllaç copiat!