Els mateixos creadors d’aquest espectacle l’etiqueten com a híbrid, gràcies a la seva fusió de teatre, dansa i música en directe. Però, aquest va encara molt més enllà, ja que la convergència d’aquestes disciplines es converteixen en la seva pròpia ànima, dotant-lo d’una personalitat que el presenten com una aposta arriscada, que sens dubte va a parar a molt bon port. Potser aquest sentit del risc, amb molt de seny, és el que es troba a faltar en el nostre teatre en els últims temps, que de vegades sembla estar estancat en apostes que es creuen segures i que no acaben de deixar passar l’aire fresc. Afortunadament, a la cartellera també trobem apostes com a aquest Limbo que demostren que no calen grans pressupostos per omplir un escenari nu i tampoc per a emocionar a l’espectador.
La nova proposta del Teatre Gaudí presenta una reflexió al voltant d’un viatge metafòric que ens mostra com sovint hi ha la necessitat de tornar-se a plantejar un tema que ja es creia superat a nivell personal i, que en aquest cas, té a veure amb la transexualitat. Precisament, aquest és un dels encerts de l’obra, ja que no es limita només a fer un viatge d’anada, sinó que té en compte que les acceptacions personals estan marcades pel pensament social i, llavors, un cop assumides, cal distanciar-se d’elles i valorar-les de forma individual per veure si allò acceptat és realment el que un vol. Per tant, l’espectacle ens mostra la necessitat de fer un viatge d’anada i tornada en el que les vivències viscudes durant tot aquest procés ens condueixen a unes reflexions internes que marquen el canvi que en veritat desitgem, enlloc d’estar marcat pel que se suposa que hauríem de voler en una situació com aquella. Així, l’Albert, que abans era la Berta, ens mostrarà aquest llarg i difícil viatge que fa fins a trobar-se a si mateix, passant del que pensen els uns i els altres fins a arribar a saber realment el que pensa i vol ell. D’aquesta forma, passa per un procés d’acceptació personal, lluita contra els diferents paranys que es troba en la no sempre aconseguida acceptació social i inicia un replantejament personal respecte allò que ja creia assumit, anant molt més enllà de les etiquetes que puguin ser presents dins dels diferents col·lectius.
L’espectacle presenta a quatre interprets sensacionals, cadascuna dins de la seva disciplina, aconseguint totes juntes un espectacle coral al voltant d’un únic personatge. D’aquesta manera, s’aconsegueix que durant poc més d’una hora s’entri dins del món de l’Albert i que ens submergim en les seves emocions. Un viatge que, sens dubte, ens farà reflexionar, emocionar i gaudir molt artísticament.