Una dona transsexual és aquella que es troba esclava dins d’un cos d’home. Un home transsexual és un home esclau dins d’un cos de dona. És un conflicte entre el gènere d’una persona i els seus genitals. Cada persona te el dret de tenir l’orientació sexual que vulgui i necessiti.
Limbo, és l’indret on es troben les ànimes dels justos esperant la redempció del gènere humà.
La Berta és l’Albert, ella fa temps que ho té clar, malauradament a la nostra societat encara li queda molt camí per recorre.La Berta ha viscut una infància marcada per aquest fet, una adolescència encara mes dura, on mirar-se al mirall li suposa cada cop mes un suplici; el seu cos es desenvolupa, li creixen els pits i intenta dissimular-ho utilitzant les vendes compressores (binding), però el que ella voldria realment és fer-los desaparèixer del tot i no veure’s dins d’un cos amb el que no s’identifica. La Berta ha decidit operar-se , però li caldrà estar ben segura del procés que vol iniciar, ja que es tracta d’ un camí sense retorn. ”Limbo“ és aquell espai on l’ Albert manté una lluita entre el seu jo interior Berta i el món que l’envolta, que ho veuen com si es tractés d’una malaltia. Un procés d’acceptació, que haurà de prendre per si mateixa. Finalment decideix no amagar-se, mostrar-se a tots tal com és, tal com a sigut sempre independentment del seu sexe, en realitat, home o dona, quina importància té?. Dins d’un ideal utòpic, un home amb pits i genitals femenins, o el contrari, una dona amb penis… on hi és el problema?. No és una malaltia. No tot és blanc o negre.
“Mai ningú hauria de mirar els teus genitals per tractar-te com a una persona”.
Penso que és imprescindible per : Un text de Marc Rosich que ens convida a la reflexió. Sentir tocar a la Clara Peya al piano en directe ja és un plaer, però que a més a més ens transmeti emocions és un privilegi. La caracterització que ha fet la Ruth Fulgado de la Mariona Castillo és impressionant. La Mariona Castillo ens ha tornat a demostrar el seu gran nivell escènic, tant a nivell interpretatiu com de veu . La lluita entre el jo femení i el jo masculí, han estat interpretats per les dues ballarines Tatiana Monells i l’Ariadna Peya, que ens han regalat algunes coreografies realment espectaculars. En definitiva un espectacle rodó .