Quan un acusat no pot demostrar del tot la seva innocència i el jutge no pot demostrar la seva culpabilitat, entrem en un joc dialèctic i en un estira i arronsa que fa treure de cadascun les millors habilitats i els recursos més sofisticats. Aquesta és precisament la premissa d’Impossible, un llarg interrogatori que atrapa a l’espectador i el sotmet a la tensió pròpia dels trhillers… encara que aquí sigui més important la paraula i l’estratègia, que no pas l’acció.
Impossible és l’adaptació teatral d’una novel·la de l’italià Erri de Luca, conegut per la seva llarga trajectòria literària i el seu paper com a activista polític. Ramon Simó s’encarrega de la seva adaptació teatral, i també de la direcció, que resulta tan funcional com eficaç. De fet, Simó ajuda amb molt pocs elements a que la paraula i l’argumentació siguin les veritables protagonistes, sense deixar de banda els elements teatrals que permeten canviar d’escenari, de personatge o de situació (els moments a la cel·la, mentre el protagonista parla amb algú absent són un bon recurs i una bona opció).
D’aquest muntatge teatral, però, cal destacar especialment el meticulós treball de Lluís Soler. La seva interpretació ratlla l’excel·lència i posa de manifest que és un dels més grans actors de la nostra escena, tant pels matisos com per la composició d’un personatge controvertit i gens evident. El secunden molt bé Bernat Quintana en el paper de jutge, i també un Guillem Albasanz en dos rols de suport que serveixen per alleugerir i dona més cos a la narració.