Feia 36 anys que aquesta òpera no es veia al Liceu, ja que l’última representació havia estat justament el 18 de desembre de 1982. Una òpera estrenada el 22 de maig de 1813 al Teatre San Benedetto de Venècia. L’estrena va obtenir un gran èxit, cosa que va propiciar succesives representacions a diversos llocs. A Roma, en 1815, l’obra es va rebatejar amb el nóm de Il naufragio felice.
L’obra compta amb un llibret d’Angelo Anelli inspirat en un text anterior, del mateix nom, al que el compositor Luigi Mosca havia posat música.
L’italiana in Algeri narra les peripècies d’Isabella, una dona que viatja fins a Alger a la recerca del seu amor Lindoro, que ha estat capturat pels turcs i venut com a esclau al palau de Mustafà, el bei d’Alger. Elvira, esposa del bei i rebutjada per ell, està obligada a casar-se amb Lindoro. Isabella acaba d’arribar a la platja acompanyada de Taddeo, enamorat d’ella. La comèdia està servida.
Una comèdia d’embolics que es desenvolupa en un espai ple d’arcs moriscos, de gelosies amb transparències i vistes al mar. Tot plegat conformen un serrall lluminós i càlid.
Un muntatge vistós i colorista de la mà de Vittorio Borrelli que debuta al Liceu amb aquesta producció de la Fondazione Teatro Regio de Turí. L’escenografia de Claudia Boasso amb presències volumètriques i boniques transicions teatrals entre escena i escena que efectuen els mateixos protagonistes a la vista de tothom. Pocs elements transformen l’escenari en una sala del palau, un hamman o una plaça amb font.
El vestuari, en concordança amb el lloc on situen l’acció, és de Santuzza Calì amb sedes, robes brillants i turbants.
El disseny d’il·luminació, que complementa el muntatge, és d’Andrea Anfossi i destaca els moments del dia en què té lloc l’acció.
La direcció musical està a càrrec del mestre Riccardo Frizza, que torna al fossat del Liceu amb un elenc d’especialistes en aquest tipus de repertori.
Pel que fa a les interpretacions, ha estat una nit sense grans moments si bé no podem dir que no hagi estat una bona representació. El cor, dirigit com sempre per Conxita García, ha estat magnífic.
Simón Orfila, baix-baríton que ha interpretat el paper de Mustafà, ha tingut un començament fluix però ha anat guanyant presencia i protagonisme, amb una part actoral realment destacable. El tenor uruguaià Edgardo Rocha ha interpretat el paper de Lindoro, l’enamorat d’Issabella amb una veu lleugera i romàntica.
La mezzosoprano Maite Beaumont en el paper d’Isabella ens ha ofert una interpretació una mica desigual en tant que Manel Esteve ha estat un simpàtic Taddeo. Completaven l’elenc protagonista Sara Blanch com a Elvira, la dona del bei, Lidia Vinyes-Curtis com a Zulma, la confident d’Elvira i Toni Marsol com a Haly, el capità dels pirates del bei.
Ha estat una nit d’òpera acolorida i entretinguda, amb moments còmics com el dels nadadors, el tauró o el camell que han fet riure bona part de l’auditori.
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ