No és corrent fer públics els fracassos i encara menys quan el protagonista ha passat anys per hospitals i presons. Si a més has sigut una figura de la Royal Shakespeare Company, segurament la millor companyia teatral del món, doncs ni t’ho explico, però Mark Lockyer va prendre aquesta decisió i està representant aquesta època de la seva agitada vida pels teatres del món: Living With The Lights On (Viure amb els llums encesos). Us imagineu està tan fotut com per no poder apagar mai el llum, cavalcant contínuament sobre una muntanya russa?
Explica que estava malament del cap, trastorn bipolar ajudat per alcoholisme, un viatge a l’infern passant per hospitals, presons, intents de suïcidi… La confessió comença en un to distés explicant el dia que va conèixer Belzebú (“pots dir-me Belz” el va tutejar), però a mida que avança el relat, els espectadors ens adonem que l’explicació comença a agafar gruix dramàtic cap a la tragèdia.
Extraordinària i sincera interpretació d’un home que es despulla davant el públic. Diria que no us la perdeu, però em trmo que les entrades estan exhaurides.
Crítica completa » http://bit.ly/2yVPpxc