Mai és tard.
La vida és curta i l’hem de gaudir.
Compartir. Estimar. Viure el moment. Relacionar-nos amb qui estimem i amb qui ens estimen.
Frenar.
Escoltar.
Valorar el que realment és important.
Com volem ser recordats?
De vegades ens oblidem del que realment és important. Prioritzem la feina davant les relacions familiars i les personals. Fills, amics, parella, fins i tot la pròpia. No som conscients que la vida és molt curta, de vegades fins i tot breu. Però la vida és curta i l’hem de gaudir.
Vivim mecànicament. Només parem quan alguna cosa estranya trenca aquesta rutina, un fracàs afectiu, una malaltia, la mort d’algun ésser estimat…
Llegat és un viatge que explora les relacions familiars; una comèdia agredolça que ens fa reflexionar sobre aquelles coses que són realment importants; una història amb un rerefons colpidor però a la vegada molt vitalista.
A Llegat hi ha dos viatges vitals, un que acaba i un que comença. L’amor maternofilial i l’amor romàntic.
Llegat és una obra escènicament molt cinematogràfica.
Sensacionals Àngels Gonyalons, Pau Oliver i Marc Pocielo, els tres actors que interpreten la Clara, l’Oriol i en Javi, els protagonistes d’aquesta road movie que signa el dramaturg argentí Daniel J Meyer i que dirigeix Montse Rodríguez Clusella.
Pel que fa a la música, està molt ben triada, Felicità de Romina i Albano, Xanadu d’Olivia Newton-John o Shine de Take That.
Me recuperaré si me mantienes vivo.
No me dejes atrás.
Estoy guardando todo esta noche.
Dime que siempre querrás que me quede.
Eres tú a la que estuve esperando encontrar.
No us la perdeu!