Ja coneixíem Daniel J. Meyer i la directora Montse Rodríguez Clusella, que ens van deixar tan bon record amb A.K.A. (Also Known As). Si a aquest tàndem hi afegim els intèrprets Àngels Gonyalons, Pau Oliver i Marc Pociello, l’èxit està assegurat.
Una mare, Àngels Gonyalons, decideix unilateralment fer un viatge amb el seu fill, Pau Oliver, sense planificar la tornada. Ja abans de marxar i durant el viatge van sorgint les desavinences, problemes, desacords passats i presents entre mare i fill. Mentre anem esperant el gir inesperat que ha de canviar la tensa relació entre mare i fill, podem observar l’espai escenogràfic que és d’una perfecció màxima amb una cura exquisida de tots els detalls. La directora Montse Rodríguez Clusella, ajudada per l’escenògrafa Anna Alcubierre, fan una feina impecable amb els intèrprets i tota la utilleria.
Pel que fa a la dramatúrgia, ens trobem davant d’un text amb molts salts espaials i algun de temporal que es resolen a la perfecció en la posta en escena. El punt àlgid de la peça és el moment en el que el fill diu: Què faig? Què he de fer? Què faré? que mostra el desconcert de tota una vida. Pau Oliver està esplèndid en el desplegament vocal, emocional i físic. El personatge de Marc Pociello és el contrapunt de la peça: la serenitat, el tercer puntal, necessari per equilibrar la relació mare-fill, les converses telefòniques dels quals es podrien haver aprofitat per poder alliberar les tensions que hi ha entre mare i fill i ajudar a desembossar una situació crònica i crítica de difícil solució.