L’orientació sexual o la identitat de gènere són un dels principals motius dels delictes d’odi que es produeixen a l’Estat espanyol. Aquesta xifra, que fa uns anys ens semblava superada o força reduïda, no para de créixer segons dades del Ministeri de l’Interior. I tot i els mals pronòstics, no veig que se’n parli excessivament en els mitjans de comunicació, ni a les xarxes, ni tampoc als escenaris… És per aquest motiu que una obra com Llenos de vida aporta el seu granet de sorra en el moment oportú i amb una modèstia que la fa encara més gran.
Llenos de vida és un monòleg amb moltes veus, molts personatges i moltes visions. Fins i tot hi ha un personatge incorpori, el del poble, que potser us pot descol·locar al començament de la peça però que després prendrà tot el sentit del món. I és que la història comença a l’actualitat però es remunta al 2004 i a un poble concret, Palomar del Rey, on uns adolescents s’enamoren i en paguen les conseqüències. Sergio Mora Montserrat fa tots els papers i demostra la seva versatilitat actoral canviant només d’ulleres, de gorra o de camisa… Un repte interpretatiu molt ambiciós del que se’n surt amb nota. Només cal acompanyar-lo per ficar-se de seguida en aquest paisatge calorós i desolador que ens proposen, en un estiu que canviarà a tots els personatges per a sempre.
Però a més de l’actuació, l’obra es sustenta en un text preciós, sensible i molt acurat d’Ángela Palacios i del mateix Sergio Mora. Un text on es barregen cançons italianes, àvies comprensives, mascles confosos, poemes de García Lorca i revetlles de poble. Amb només una porta verda, un caixó que tant fa de taüt com de barra de bar, quatre elements d’atrezzo i unes senzilles llums es crea l’espai idoni i una màgia molt especial. La màgia de les històries senzilles, ben explicades, i sobretot necessàries.