Aquesta obra compta amb tots els ingredients necessaris per assegurar una bona comèdia sobre l’escenari. D’una banda, tenim dos personatges oposats que generen un contrast còmic constant. D’altra banda, tenim una premissa que emfatitza el conflicte i la urgència entre tots dos; dos personatges desconeguts es veuen tancats en un ascensor. I finalment, però no per això menys important sinó tot el contrari, tenim a Lolita. Diva on n’hi hagi, aquesta dona és capaç de conduir l’espectacle i assegurar les riallades amb la seva mera presència i desimboltura.
La primera meitat de l’espectacle funciona a la perfecció per totes aquestes raons. La segona part, no obstant això, pren una direcció una mica rocambolesca que no compleix amb les expectatives generades. El que podria ser un recurs còmic més, acaba convertint-se en un esdeveniment central que condiciona la resta de l’obra sense aportar molt més que un parell de bromes previsibles i sacrificant part del potencial de la proposta inicial. Això, al costat d’un final una mica atropellat, acaba deixant una sensació agredolça ja que l’obra no acaba tan bé com comença.
En qualsevol cas, unes interpretacions tan fresques i un joc còmic ple de ritme valen la pena per si mateixes. Una obra molt recomanable per als amants de la comèdia comercial, de Lolita i dels ascensors. Pels que estigueu cansats de les comèdies que es basen en la gastada guerra de sexes i els estereotips de gènere, pot ser no tant.