El debut de la companyia Pyros amb Llibres per cremar no deixarà a ningú indiferent. Des del primer moment (abans fins i tot que l’obra comenci) el públic ja es veu implicat amb una enquesta: Quin llibre cremaries primer i quin cremaries l’últim?
Ja desde l’inici l’obra planteja una clara problemàtica literaria i cultural. És la guerra, els personatges senten el fred… En el moment en el que no queda res i arriba el fred, ¿quin motiu hi ha per no cremar els llibres de la biblioteca d’un professor d’universitat? Els llibres, la cultura, la petjada que es deixa en l’eternitat… això es el que defineix a l’ésser humà en principi.
Però tots aquests preceptes civilitzats que tot el públic comparteix comencen a caure per sí mateixos al llarg d’aquesta obra. Tant homes com dones canvien quan una guerra esclata. Tot es perd. Fins i tot la humanitat. L’home, deixa de ser home quan perd l’humanitat.
I així ho demostren Ramón Vila, Paula Sunyer i Roger Batalla amb una posada en escena humil però potent. Amb un gran ús de la il·luminació i una bona actuació, fan que el públic comenci jutjant des de la humanitat i acabi sentit pietat, compassió, cap als actes més vergonyosos, més animals, deshumanitzats. És fantàstic com els actors aconsegueixen que el públic s’identifiqui amb algunes conductes, que es posi al seu lloc, que intenti entendre’ls tot i que actuïn erròniament.
Llibres per cremar aconsegueix que el públic pensi en tot el que l’ésser humà dóna per fet però que pot perdre per quelcom tan senzill (o potser tan complex) com pugui ser morir de fred. Quin llibre val més que un minut de flames quan un es mor de fred?