Va ser el text seleccionat en la convocatòria de textos 2019-2020 de la Sala Flyhard.
Nit de Cap d’Any. Una nit per estar en família i celebrar en harmonia l’arribada d’un nou any. Una nit per fer balanç de l’any que acaba i demanar nous desitjos per al que comença. Però tots podem somiar en gran? O hi ha qui només pot tenir somnis que càpiguen dins una nou?
Aquesta obra ens descriu el sopar de cap d’any d’una familia, i ho descriu d’una forma tan real que fins i tot et sents identificat. Una familia pobre, “no, pobre no, és una familia humil”) que aquella nit rebran una noticia que li modificará la vida d’una forma radical.
Una obra que podem riure amb ganes, que retrata molt bé la situació real.
El treball dels actors és fantàstica. He gaudit molt de tots tres i a més he descobert un gran Pau Poch que m’ha fet gaudir de cada moment que el veia o replicava alguna frase.
Sembla que és hora de riure una mica i amb ganes. No badeu, que encara que han estrenat aquesta setmana passen els dies de bòlit
Podeu veure la resta de la meva opinió al següent enllaç.