Els musicals de petit format no compten amb els grans escenaris dels seus germans de gènere, ni amb tots aquells elements vistosos que ens encanten als “musical lovers”, però sovint són els que aporten nous aires i originalitat al gènere o, si més no, són els que més s’hi arrisquen. En aquest sentit, Lo tuyo y lo mío segueix aquesta línia i ens ofereix tot allò que promet i molt més, proporcionant-nos una vetllada divertida i amb un material totalment fresc. Així doncs, ens trobem amb un text on les paraules formen part d’extractes de cançons molt conegudes que van dels anys 60 fins a l’actualitat, però que en cap moment cau en l’efecte d’un simple karaoke, sinó que d’una forma enginyosa, aquests fragments van construint una narració i una història de forma brillant. Cal dir que en un principi la proposta em feia una mica de por, ja que recelava de la barreja musical i del look retro, però haig de dir que el resultat és totalment satisfactori, enginyós i molt professional (a més de gens caspós).
D’altra banda, les interpretacions i les grans veus de Karen Gutiérrez i de Manuel Ramos estan plenament a l’alçada de l’espectacle, aportant-li personalitat i rigor. A més, aquestes están molt ben amanides per la gran direcció musical de Didac Flores, el qual fa molt bones adaptacions d’alguns dels temes seleccionats al format que se’ns presenta, i per la direcció de Joan Maria Segura, que dota d’un gran dinamisme a la representació. Per últim, diré que realment val la pena donar una oportunitat a Lo tuyo y lo mío i deixar-se endur per aquest viatge musical a través de les emocions, ja que, sens dubte, gaudireu i molt d’una obra divertida, enginyosa i molt ben feta.