Lo tuyo y lo mío, una obra musical que repassa les millors cançons que s’han escrit mai sobre l’amor: Els meravellosos moments que s’hi viuen quan dues persones s’enamoren (les pessigolles que es senten després del primer petó, la tendresa que es despren entre tots dos després de fer l’amor per primera vegada, etc). A poc a poc vas creixent amb els personatges i veus com la relació va madurant… fins que, malhauradament, arriba l’etapa de la rutina i tot s’espatlla. En aquesta obra, no tot son flors i violes… Lo tuyo y lo mío també plasma la part més angoixant d’estar enamorat i parla sobre imposicions, infidelitats, ràbies i, finalment, sobre acomiadaments…
Si haguès de definir aquest espectacle amb una paraula diria: realitat. No em refereixo que en totes les parelles hi hagi una infidelitat per enmig, no vaig per aquí… però crec que els dos personatges reflexen molt bé tot el que s’hi viu quan s’està enamorat. Un cúmul de sentiments contraposats: alegria, eufòria, gelosia, comoditat…
He de destacar la gran destressa d’en Dídac Flores. Ja coneixia la seva gran veu gràcies a la seva participació en el programa Buscant La trinca i del seu esplèndid personatge de Doody a Grease, el musical, però no sabia que tocava el piano tant bé… He de dir que m’ha sorprès gratament la seva habilitat musical. És un crack! I també vull fer una especial menció pels dos enamorats de l’obra, en Manuel Ramos i la Karen Gutiérrez (es complementaven força bé en tots els números musicals). Sota la meva opinió, en Manuel destaca per la seva dolçor a l’hora de cantar però la Karen gestualment parlant és molt més expressiva que ell.