Des de Mèxic ens arriba aquest muntatge realista i punyent, que sacseja l’ànim de tots i cadascun dels espectadors. La fórmula? Realisme per tots costats.
En un escenari sense artificis innecessaris, l’acció transcórrer en temps real, sense lapsus en l’espai o el temps. Tot passa en un vespre en una claustrofòbica cofurna on les dues dones protagonistes malviuen, mentre s’aferren amb desesperació als seus somnis de fama i riquesa. De fet, no se’ns relata un episodi excepcional en les seves vides, només un altre vespre entre misèries i il·lusions intentant no sucumbir a la realitat.
Sobre l’escenari doncs quotidianitat. Veurem com aquestes dues dones renten la roba, cuinen, mengen, beuen, escombren, s’higienitzen, descansen… i també com assagen mantenint viva un dia més la flama dels seus somnis artístics compartits. S’estimen i s’odien, però per sobre de tot es necessiten per això cuiden una de l’altre, cadascuna a la seva manera, en una simbiosi plena de matisos que passa de la tendresa a la violència en un segon. Impressionants les interpretacions honestes i entregades de Diana Magallón i Mari Carmen Ruiz.
Si del teatre n’espereu més que distracció i busqueu propostes teatrals diferents, aquí en teniu una que no podeu deixar passar.