Tornem de nou a la Sala La Badabaloc, aquest cop per veure una col·laboració entre Argentina i Italia.
Segons ens van comentar els actors italians, van estar a l’Argentina durant uns mesos i van aprofitar a llegir un text es van enamorar. Llavors van realitzar l’obra tant en italià com en espanyol (argentí). Va ser la possibilitat de poder treballar amb els creadors i veure com va néixer aquest espectacle.
Podem dir que ens trobem amb diferents monòlegs dins d’una obra completa. Tot entre els dos extrems de la vida. El nostre naixement i de la nostra mort. Però la mort pròpia i també la dels nostres amics, coneguts i éssers estimats.
És un vessament d’imaginació. Cada petit monòleg és una joia que a més juga amb el moviment dels actors per mostrar-nos la mort. Tot i que tots dos actors estàn genials, em quedo amb el treball d’Ignació. Fins i tot en el moment que es dirigeix al públic ens transmet emocions.
Deixem la Mort com aquell èsser que ens atemoreix i parlem de tú a tú. Sense pors i amb un petit somriure. Parlem de la Mort amb molta ironia i humor. Les anecdotes sobre la vida i la mort, sense deixar de pensar en una obsessió que en qualsevol moment ens trobarem amb la Mort per anar-nos junts.
Aquesta obra s’ha de deixar gaudir, no tenir que compendre que estem sobre una obra que parla de nosaltres. Totalment recomanable per anar-hi abans que marxin de Catalunya
Si voleu veure l’opinió sencera la teniu al segent l’enllaç.