He de dir que vaig poder assistir al teatre sense conèixer la història completament. Amb el temps que es va estrenar no he volgut llegir cap “spoiler” i menys mal. Emma Vilarasau i Dafnis Balduz són els protagonistes de L’oreneta de Guillem Clua.
L’obra de Guillem Clua ens presenta a l’Amelia, una mare ferida en el més profund de la seva ànima, es qüestiona què és el que ens fa humans, el que defineix la nostra humanitat i arriba a la conclusió que la capacitat de sentir el dolor dels altres és el que ens distingeix de les bèsties.
Ja estem acostumats d’escoltar la gravació de tancar els mòbils, de no tenir-ho nomès en silenci que també molesta. Aquest cop, La Villarroel ho diu personal per insistir en aquest tema. I la veritat que molts dels silencis que hi ha, diuen moltes més coses que les paraules.
Guillem ha aconseguit una obra rodona, on cada canvi et fa estar al costat d’un o la’ltre i sempre pensant en tenir la raó al seu costat.
La direcció de Josep Maria Mestres és rodona, ens va oferent els diferents misteris i destapant de misca en mica. Tant com la direcció dels actors. L’Emma Vilarasau i Dafnis Balduz estan magnífics. No m’estranyaria que l’obra aconseguís tots els premis que encara no ha guanyat.
Prepareu-vos els mocadors i no tingueu cap dubte en anar a veure l’oreneta.
Podeu veure la resta de la meva opinió al següent enllaç.
