Aquest cop hem anat a l’estrena, ple de gom a gom per poder veure la última obra (es pot dir rodona) de la Perla 29. Aquest cop basada en una obra clàssica xinesa que apropa la història d’un orfe i la venjança de la seva família.
El fet que la trama succeeix en l’escenari central, tot cobert de sorra (marca de la casa) i els actors sortint i entrant per tots els racons apropa molt al públic. S’ha de dir que la il·luminació i el joc de llums i projeccions ha estat molt treballat. Fins i tot en el punt d’entrar al Palau de les 100 portes i la lectura del manuscrit final.
En un primer moment, vaig creure que la música no quallava en la història, fins que al final veus que a vegades feia com a fil conductor de la història. La música i cançons de Joan Garriga dóna un toc especial a l’obra.
Pablo Derqui ha fet de Du’an Gu excel·lent. Tot i que el treball de Julio Manrique m’ha agradat, l’he vist en d’altres molt millor.
Per cert, un altre apunt: l’adaptació al català ha estat una meravella. Tot i que…