Amb música tot va millor. Les melodies i les cançons permeten deixar-se emportar i oblidar-se de tot allò que pot turmentar. Dona esperança i un món nou de possibilitats que s’estén davant de les persones en els moments més inesperats.
A l’internat “Fondo del estanque” la vida és grisa i monòtona, regnada per la disciplina i la falta d’estimació. Tot canvia quan arriba Clément Mathieu, un professor substitut que mostrarà a l’alumnat que la música pot canviar-los la vida. Així, alumnes difícils o inadaptats descobriran que poden tenir un futur.
Amb unes veus portentoses es conforma aquesta producció, una història senzilla i trista en què sorgeix un raig d’esperança gràcies a l’amor per la música que uneix a (gairebé) tots els personatges. Una escenografia impressionant ho arrodoneix, tot i que a vegades tant canvi de decorat destorbi en la concentració, encara que s’entengui la modificació dels espais en pro de la narrativa.
A més de la música en directe, que sempre engrandeix a qualsevol musical, la interpretació i la veu de tots els actors i actrius és el gran atractiu d’aquesta obra. Manu Rodríguez donant vida a Mathieu és tota una revelació, hilarant, entregat i molt natural va guanyant-se la confiança de l’alumnat i també del públic. Però si hi ha un repartiment que atrapa de manera incontestable és l’infantil, els nens i nenes que formen el cor i que, a més de cantar espectacularment, donen vida als seus personatges amb gran mestratge, robant el cor en més d’una ocasió -especialment Pepín-.
En tot el seu conjunt, el musical funciona i és emotiu, però també compta amb algunes escenes que podrien ser prescindibles perquè el ritme fos més àgil i l’espectadora no es distragués mirant altres conceptes que no estan passant en l’acció del moment.
Desitjant poder escoltar el cor més d’una vegada, el bis es queda curt, però la màgia que deixa a l’escenari contagia al públic en la seva sortida del teatre.
