Dilluns vaig anar a La Villarroel a l’estrena de Los finales felices son para otros; una obra de Mariano Saba, dirigida per Ignacio Gómez Bustamante i Nelson Valente i protagonitzada per Julián Ponce Campos, Martín Gallo, Augusto Ghirardelli, Mariana Mayoraz, Sofia Nemirovsky i Matías Pellegrini Sánchez.
Los finales felices son para otros, es va estrenar a l’Espacio Callejón (Argentina) l’any 2022, sota la direcció de Nelson Valente i Ignacio Gómez Bustamante.
Es tracta d’un treball que aprofundeix sobre el text de Ricard III de William Shakespeare, un text de gran potència dramàtica, que busca qüestionar els vincles de poder i ambició com a únic motor possible.
No es tracta d’una adaptació, sinó que és una reescriptura del clàssic a la quotidianitat del present.
El dramaturg Mariano Saba situa la història en un poble argentí. Ambientada en els anys noranta i el món laboral, amb la intenció de retratar la violència com a llenguatge quotidià. Una violència oculta i a la vegada visible (verbal i física) al llarg de la funció.
Tot i que tots els actors ho fan genial, crec que és de justícia ressaltar la magnífica feina actoral de Julián Ponce Campos en la interpretació de Ricard III. Ponce fa una feina de personificació i transformació corporal impressionant, fins al punt de fer-nos creure que aquella malformació és talment real, i la de l’actor Martín Gallo interpretant a Leon, un personatge molt violent que aconsegueix l’absolut rebuig dels espectadors.
Tot i que el text conserva pocs elements de l’obra original, la trama i l’essència dels seus personatges és la mateixa que la del clàssic: la degradació de l’home i l’ambició de poder.
Los finales felices son para otros, és una obra amb molts matisos i en el que, a més a més del ressentiment, l’ambició, l’individualisme, les aparences, la crueltat humana i la venjança, es toquen molts altres temes com la pobresa, la desesperació econòmica i laboral, la falta d’educació, el maltractament i l’alcoholisme.
Un text impecable, unes actuacions excepcionals, una direcció molt acurada són suficients motius perquè no us perdeu aquesta joia teatral.
