Les comèdies romàntiques són molt habituals en les sales de cinema, però no ho acostumen a ser tant en els teatres, els quals aposten més per altres tipus de comèdia. Sens dubte, aquest fet podria obrir un debat sobre quins són els motius, però el cas és que la Villarroel ha volgut apostar per aquest gènere presentant-nos una proposta de la Marta Buchaca, la qual ens planteja una història que malgrat no ser molt original, sí que té la seva pròpia personalitat. Es pot dir que el text té la virtut d’apropar-nos als personatges a través d’uns diàlegs i unes situacions fresques i divertides, tot creant una empatia entre públic i escenari. Tot i això, la estructura del text sembla ser la peça més inestable del conjunt, ja que la seva primera part es presenta una mica dilatada i, per contra, la interessant proposta de la segona part ens deixa amb la sensació de voler aprofundir més en aquella nova temàtica introduïda. Realment, els dos actes semblen formar part de dues obres diferents, ja sigui pel trencament temàtic que es produeix o per la seva antagònica posada en escena. De fet, la primera part de l’obra obtindria millors resultats si es representés en una sala de petit format i, en canvi, la segona treu tot el seu profit en una sala gran com és la Villarroel. No obstant això, l’obra presenta una gran agilitat en la seva direcció i compta amb dos actors encertats, els quals faran gaudir de la representació als espectadors a través d’uns personatges i d’una història propera que els farà passar una bona estona.
Enllaç copiat!