La influència de la comèdia romàntica nord-americana en el nostre teatre és un fenomen que ja ve de lluny. Obres com Smiley de Guillem Clua o, en el circuit més independent, Esperanto-te de Gabriel Córdoba ja explotaven amb força destresa els trets més característics d’aquest subgènere cinematogràfic, en aquests casos, traslladant-lo al món gai. Amb Losers, la dramaturga i directora Marta Buchaca planteja una jugada similar, partint de l’estructura “noi coneix a noia” i aportant com a únic al·licient, més enllà de la diversió, una pinzellada del que passa més enllà del primer petó, quan ja no és tot de color de rosa. L’obra resulta molt divertida gràcies als seus magnífics diàlegs i la interpretació de la superba Alba Florejachs i el més que solvent Jordi Diaz. També aprofita recursos molt efectius com les cançons, els monòlegs o les seqüències imaginàries, a vegades, però, abusant de la anècdota per sobre de la narració. El problema, doncs, és que, tot i el seu bon ritme i l’originalitat en els petits detalls, com a història, la primera part és molt previsible i no té gaire emoció, mentre que el segon acte ofereix un conflicte molt més interessant però massa cap al final i, per tant, sense temps per desenvolupar-lo. Malgrat això, la forta personalitat de Buchaca com autora està present en tot moment, enriquint les personalitats dels personatges amb excentricitats generacionals amb les que més d’un espectador se sentirà molt identificat.
Enllaç copiat!