Perquè la “meva” Marta Buchaca és la de Litus i en conya la de L’any que vé serà millor (escrita a vuit mans). La d’avui l’he trobat “facilona” i una mica de cara a la galeria, com si la peça l’hagués escrit perquè la histriònica Alba Florejachs es lluís amb l’ajut de Jordi Díaz com a secundari (i no és un desmèrit per a ell perquè la peça està escrita així). Una altra cosa que no m’ha convençut és el desenllaç final feliç tipus imposició Hollywood perquè es vengui millor. No és un final de perdedors. En fi, n’esperava més, però també vull dir que el públic s’ho ha passat molt bé a jutjar per les riallades que feia. No tots ho veiem tot igual.
Enllaç copiat!