Lou Andreas-Salomé (Luiza Gustàvovna Salomé) va néixer a Sant Petersburg el 12 de febrer de 1861 i va morir a Alemanya el 5 de febrer de 1937. La Gestapo va confiscar la seva biblioteca pocs dies després de la seva mort.
Psicoanalista i escriptora, va ser musa i amant de grans intel·lectuals i artistes del seu temps, va compartir secrets amb Friedrich Nietzsche, i va ser deixebla i col·laboradora de Sigmund Freud i amiga del poeta Rilke. Desitjada per tots, que li demanaven matrimoni, finalment es va unir a Paul Rée, amic de Nietzsche. Un temps més tard va esdevenir la parella duradora i apassionada del poeta Rainer Maria Rilke.
Pionera en l’art de ser ella mateixa va escriure més de 200 obres entre novel·les, assajos i articles sobre psicoanàlisi.
Amb un text de Mafalda Bellido, l’actriu Paloma Arza s’ha ficat en la pell de Lou Salomé per intentar transmetre, en el seu monòleg, una mica del que pensava o sentia aquesta dona en una època on les dones no tenien la paraula. Ens explica la seva idea de llibertat i la seva aposta de viure la vida intensament.
Una caracterització i una interpretació molt convincents però un text que no ens ha acabat d’atrapar, potser perquè desconeixíem en veure-la la biografia d’aquesta intel·lectual i “musa” del seu temps, i en el poc tems de durada de la representació (menys de 50 minuts), els espectadors no som capaços de connectar amb aquesta personalitat, perquè el text no és gens fàcil… i llavors és difícil de connectar.
Si desitgeu llegir la valoració original, només heu de clicar AQUÍ