La companyia La Canina proposa L’últim soviètic, una història sobre el viatge de Sergei Krikalev, enviat a l’espai com a enginyer de vol a bord de la Soyuz TM-12. La història d’un cosmonauta abandonat.
“L’últim soviètic” és una obra de teatre força intrigant i que porta una mirada sobre la història i les emocions humanes amb un toc de comèdia. Fa un tamps vaig poder veure l’anterior proposta La mitja taronja que em va agradar força, jugant amb les relacions de parella d’una manera fresca i divertida.
El que realment em va captivar d’aquesta producció va ser la creativitat en la manera de cobrir l’acció. Amb un ús innovador les càmeres, l’obra crea una sensació de distància i desconnexió, com si estiguéssim flotant a l’espai, sense gravetat. Aquesta sensació, molt semblant a estar dins d’una nau espacial, no només aporta una dimensió visual interessant, sinó que també reforça els temes de solitud i desconcert en un entorn on el temps i l’espai ja no es regeixen per les lleis habituals.
La combinació de creativitat i reflexió, per al meu parer necessitava podrien haver estat més condensats. Tot i que l’obra ens transporta a una història on realitat i imaginació es fonen. Hi ha certes escenes que, tot i que aporten context o informació, poden semblar excessives, com si allarguessin una trama que ja tenia una base sòlida.
Un altre aspecte que em va cridar l’atenció és l’ús repetit de la menció de dies i dates especials en la realitat, que tot i que pretenen marcar esdeveniments clau esdevé un element que pot desconnectar l’espectador, fent una mica dispersa en moments puntuals.
Tot i aquests petits moments de distensió, l’obra manté la seva essència i, en general, la seva proposta creativa continua sent fresca i estimulant.
Podeu llegir la resta de la meva opinió al següent enllaç