Vaig triar aquest espectacle per diverses raons: m’encanta la mitologia, m’agrada molt tot el que fa la Núria Guiu, pel vídeo de presentació de l’espectacle i per la idea d’unir la mitologia grega amb la dansa.
Quan entrem a la sala, l’espectacle ja ha començat. Som a l’Olimp. Hi ha una festa. Fa tres-cents anys que dura. És el banquet de noses de Zeus (Guim Oliver) rei dels Déus, poder suprem de l’Olimp i Hera (Júlia Molins) reina de l’Olimp, Deessa del matrimoni, les dones, el cel i les estrelles, germana de Zeus. Els convidats són Dionís (Moha Amazian) Déu del vi i dels estats alterats, Hades (Natalia Mas) rei de l’inframon, Afrodita (Marcel Quesada) Deessa de l’amor i el desig, i Ares (Clara Solé) Déu de la guerra. Estan ballant. Ens conviden a ballar. Deus, deesses i éssers mortals ballant. Durant l’espectacle els protagonistes ballen, parlen, intercanvien els papers…, hi ha canvis emocionals, passen de l’alegria i l’eufòria a la tristesa, hi ha baralles, tirania, enveges, gelosies, dubtes, contradiccions, inseguretats, desig i erotisme. Són déus i deesses, éssers immortals, però en el fons amb passions i emocions molt terrenals. De fet, els temes que tracta l’obra són reflexions sobre la vida i l’ésser humà, amb discursos del tot actuals.
M’agrada perquè és un espectacle dirigit a un públic jove, amb moltes referències actuals (la música, el tiktok, els balls coreografiats com el del Gangnam Style, el joc de jo mai mai, les xarxes socials o la batalla de galls), però en el que el públic adult també ens hi sentim integrats. Personalment, hi vaig conectar moltíssim i vaig gaudir molt de l’experiència.
L’última f**king nit, la festa de casament de Zeus i Hera, és un espectacle creat per Marc Artigau i Núria Guiu Sagarra per entendre per què són clàssics els mites i com ens interpel·len avui dia.
Es tracta d’una obra metateatral, teatre dins del teatre (per un costat la representació de la festa i per un altre el moment en què la companyia està assajant l’espectacle).
El cert és que m’ha agradat tot, la posada en escena, la forma i el contingut, l’espai, la dramatúrgia, el vestuari, la dinàmica de l’espectacle, el fet de ser una obra participativa, el llenguatge escènic en què es fusiona teatralitat, moviment, coreografies, acció, cos i paraula, el repartiment, gent jove plena de molt talent i energia, la música, l’ambientació, el missatge.
És d’agrair propostes com aquesta, amb gent que té ganes d’innovar, arriscar i trencar amb els convencionalismes.
Enhorabona!