La Sala Flyhard acaba la temporada amb un text de Llàtzer Garcia inspirat en tres relats de tres autors de literatura de ciència-ficció: Richard Matheson, Ray Bradbury i Charles Beaumont.
L’última nit del món comença amb el relat de Charles Beaumont “Shadow Play” que s’endinsa en la temàtica dels somnis o millor dit dels mals somnis. La frontera entre la realitat i la ficció, on el somni és més real que la mateixa realitat.
El segon relat és el basat en “El hombre de las fiestas” de Richard Matheson que ens parla de l’enfrontament al dolor i l’angoixa que ens produeix la mort d’una persona estimada, d’una persona coneguda o d’una persona desconeguda. De com ens estem tornant d’insensibles a un dolor que hauríem de sentir, en veient les notícies que ens acompanyen tot sopant o dinant.
I l’últim relat, és el basat en “El hombre ilustrado: la última noche del mundo” de Ray Bradbury, i que de fet és el que dóna títol a tota la proposta. Som capaços de plantejar seriosament com seria la nostra última nit al món ??, que faríem, que diríem, amb qui voldríem estar ??
Un repartiment magnífic que ens ha arribat en cada una de les històries destacant la dificultat escènica de l’última que ens presenta dos sopars diferents, de dues parelles diferents, en una mateixa taula mentre qüestionen que farien si avui, 11 de juliol, fos l’última nit del món.
Excel·lents Edu Buch, Maria Casellas, Xavi Gardés, Xavi Sáez i Vanessa Segura.
Per veure la valoració sencera cliqueu AQUÍ