MURS ha inaugurat el Grec amb unes expectatives prèvies altíssimes: el primer smartshow de la història, presentat com una barreja entre obra de teatre i joc de rol, on les nostres accions, majoritàriament fetes a través de l’smartphone, canviaven el transcurs de la història que ens narren.
Formar part de l’obra és viure un experiment, pioner, i aquesta és una sensació present durant el transcurs de la funció. Tot i estar constantment a l’espera de que alguna cosa passi, és molt probable que les actuacions dels furers (alguns de paisà) t’acabin fent un ensurt: no són actors que es quedin a l’escenari, i la força i l’ímpetu que els caracteritza fa que en determinats moments els mòbils (els grans protagonistes) quedin oblidats, en segon pla. La interacció directa amb aquests personatges estranys dóna certa sensació de vulnerabilitat: la llàstima, aquí, és el gruix d’espectadors, doncs es viuria molt més intensament amb un públic més reduït, amb menys distància.
L’experiència que visquis a MURS depèn de l’atzar (o de les teves decisions, si ho prefereixes), d’on et trobis al determinat moment, i això dóna a l’espectacle cert aire real (barrejat amb la impotència dels que volem viure-ho tot). Personalment, tinc la sensació que el fet de dur o no mòbil amb l’aplicació instal·lada no fa variar tant com esperàvem el que hi vius: la interacció és limitada i el telèfon es converteix en una pantalla més per on rebre inputs.
Això sí: l’smartphone forma part del missatge de MURS, una crítica a tots aquest tecno-zombies que envaeixen els nostres espais públics mirant constantment una petita pantalla i interactuant més a nivell virtual que amb els que són al seu voltant. Una crítica que rebem (a vegades una mica injustament, doncs seguim el seu joc) i que fa que pensem: personalment, em quedo amb la imatge de veure com el photocall, aquesta espai símbol de la fama i l’atenció supèrflua dels mitjans, és una de les activitats més concorregudes.
La Fura dels Baus s’ha arriscat, fent una crítica molt sana i necessària a aquests aparells que acaben d’arribar i semblen centrar-ho tot (i la nostra manera de rebre’ls), i si bé les expectatives són perilloses i l’aplicació que han fet d’aquesta tecnologia dóna la sensació de ser força embrionària, han obert un ventall de possibilitats: segur que, en un futur pròxim, els agrairem a ells molt bones experiències.