Si la mires fredament, l’estructura orgànica d’una ciutat és com un rusc d’abelles. Tota ben distribuïda, perfectament compartimentada, on cada peça té la seva funció. Dins d’aquesta organització, les persones ocupem un espai minúscul que es converteix en el nostre racó de pau, un refugi al qual donem identitat dins l’homogeneïtat de la ciutat -encara que tots acabem decorant-lo de la mà d’Ikea-.
Amb una escenografia mínima, una il·luminació suau, una interpretació esperpèntica i un seguit de situacions absurdes, Mr. Kubik Producciones SL ha intentat retratar, sense massa connexió amb el públic, aquest sentiment de llibertat individual del que tots gaudim quan som a casa, aquesta sensació de plenitud que ens envolta quan posem les claus al pany; i l’angoixa que sentim quan ens n’adonem que som abelles obreres i no reines, totes amuntegades en edificis estrets i habitatges ridículs dels quals precisem sortir amb freqüència per a respirar, omplir els pulmons d’aire fresc i tornar-nos-hi a submergir amb l’alegria del primer dia.