El que veiem i sentim quan la Belén surt a escena, ens agrada molt, perquè creiem que han sabut donar, juntament amb el director Ángel Alonso, un gir important a la visió que teníem fins ara del personatge de la Madame Bovary.
La Belén Fabra, fa una interpretació brutal, en un monòleg que no ho sembla pas, segurament molt més humà i proper a altres visions que hem pogut veure al cinema o al teatre…. ens parla d’una dona que intenta per tots els mitjans ser lliure i viure la vida el més intensament possible; de ben segur, un missatge transgressor per aquella època… i és que estem parlant de fa més de 150 anys, quan encara no havia ni nascut el moviment feminista.
Fins ara veiem el personatge de l’Emma Bovary, com una dona ambiciosa, depravada, luxuriosa i trastornada, segons les “normes del seu temps, perseguint la felicitat que creu merèixer, que comet adulteri, menteix, enganya, arruïna al seu marit i se suïcida.
Ara, creiem que l’han aconseguit apropar a la visió del nostre temps, al pensament actual, amb una nova visió i sempre respectant al màxim el que va escriure el seu autor; el personatge es fa molt més entenedor i ja no la veiem com una dona de “mal viure”, perquè a la fi, malgrat que va transgredir les normes establertes d’aquella època, únicament va tenir dos amants en tota la seva vida; en tot cas era una dona culta, bonica i sobretot amb una actitud inconformista amb el món que li havia tocat viure.
El treball de Belén Fabra és senzillament magnífic i creiem que paga la pena apropar-se a la Sala Muntaner, encara que sigui solament per comprovar-ho. A vegades aquestes propostes de petit format, on solament treballa un actor …. i que potser espanten massa a un determinat tipus de públic, trobem la millor l’essència del teatre més pur.
Si voleu llegir la crònica original, només heu de clicar AQUÍ