Ludovica Damiani i Guido Torlonia reten un homenatge a Fellini en ocasió dels 100 anys del seu naixement. Ho dirigeix un dels autors, Guido Torlonia i ha arribat a Catalunya després d’haver estat presentat a Itàlia al 2008 com a Caro Maestro, a París el 2009 i a NY al 2013. L’aposta era fàcil i l’èxit assegurat.
Els homenatges als grans mestres són sempre benvinguts sobretot si ens mostren aspectes més íntims i profunds de la seva personalitat.
És un espectacle àgil en forma de lectura dramatitzada, més lectura que dramatitzada però les veus de Mario Gas i Mar Ulldemolins ens transporten fàcilment al pensament i sentiments de Fellini. Mario Gas comparteix faristol amb Serena Vergano fent el mateix espectacle en castellà durant 15 dies. El teatre Akadèmia dedica una funció especial “Fellini 100” amb Rossy de Palma i Sergio Rubini. Aquesta funció és única i es representa en italià.
És un relat en primera persona extret d’entrevistes fetes al mateix Fellini. Explica aspectes de la seva vida i la seva obra desconeguts fins i tot pels més experts cinèfils. I aquest és el millor d’aquesta obra. A la pantalla del fons de l’escenari van desfilant en forma de vídeos, retalls de la seva vida, de pel·lícules, dels emocionants moments de les recollides dels guardons que ha rebut, etc. Impressionen les imatges de joventut d’Alberto Sordi, Marcel.lo Mastroianni, Anna Magnanni, Nino Rota, Bernardo Bertolucci, Luchino Visconti i d’altres.
És la historia de Fellini però també és la nostra. Les noves generacions tenen l’oportunitat de veure el transfons d’un cine compromès de fa 70 anys.
La informació és interessant però el públic no italià parlant pot tenir dificultats per entendre el llenguatge accelerat que parlen als vídeos o llegir els llargs textos de la subtitulació.
En Gas i la Ulldemolins ho salven tot però et queda la sensació d’haver-te perdut moltes coses.