El Mag Lari celebra els 25 anys de professió i ho ha fet amb la presentació de 25 trucs que ell en diu il·lusions. A tots els números de les caixes (molt conegudes i potser excessives), desaparicions i jocs de cartes espectaculars, hi ha afegit aquesta vegada vídeos i fotos del seus començaments al Llantiol i altres llocs amb tots els que l’ha acompanyat al llarg d’aquests 25 anys. Els moments de nostàlgia embolcallen la tendresa i l’humor innocent al que ens té acostumats.
És tan proper que tot i la vergonya que fa sortir a l’escenari, arribes a desitjar-ho per estar a prop d’aquest gran mag de la il·lusió i la fantasia. Tant li fa que amb la seva ironia, agudesa mental i agilitat verbal et deixi sense resposta. Tant és que visquis al lloc que avui ha tocat fer mofa, tant és que canviï constantment d’idioma, la desimboltura és franca, directa i gens feridora.
El moviment, el vestuari, les coreografies i la il·luminació estan tan ben pensats que et fa submergir en un univers de fantasia, llum i color inigualables. Es nota la mà i l’experiència de David Pintó.
La música és un puntal imprescindible per aconseguir aquest espectacular efecte. A Love so beautiful de Roy Orbison , Black and white de Michael Jackson i Eloise de Tino Casal acompanyen amb molt d’encert diferents números. Després d’un sorprenent número en el que demana la participació del públic i una mà innocent a l’escenari, sona el Coral de l’Oratori de Nadal. J.S. Bach. Si ens creiem que era un déu, el número acaba encara amb més espectacularitat i ja no hi ha música per expressar la sorpresa. La gent, badant la boca aplaudeix desesperadament.
És una obra per a grans i petits. Recomano, no només que no us ho perdeu sinó que no intenteu descobrir com ho arriba a fer. No us en sortireu i espatllareu tota la màgia d’aquest gran espectacle.
Lari, ets gran!!
Mag Lari: 25 il·lusions
08/12/2018