Ozom parteix d’una idea similar al Tribute que fa poc li vam veure al mag Hausson: homenatjar a quatre mags famosos i de tècniques ben diverses. La diferència està en que Hausson partia de mags reals, mentre que el Mag Lari s’inventa quatre estereotips caricaturescos (el capellà sembla sortit d’una obra de La Cubana) que es diferencien més per la caracterització que pels trucs que realitzen. I és que, a moments, Ozom sembla més un espectacle de transformisme que de màgia… tot i que hi ha números molt interessants, com el de l’inici, i d’altres que hem vist en incomptables ocasions. També és cert que li falta un número final brillant i que la música, a un volum realment eixordador, mata els aplaudiments al final de cada truc i no ajuda a crear el caliu necessari en aquest tipus de muntatges. Però, sigui com sigui, al Mag Lari li hem d’agrair el seu concepte americà del show de màgia, amb una producció de gran volada i un ritme energètic que ajuda molt a crear un espectacle total. Hi ha pocs mags que s’hi atreveixin i el cert és que és d’admirar… sobretot en èpoques de crisi com l’actual. A més, no es pot negar que la barreja d’espectacle familiar i de show gay-friendly és única, original i curiosament integradora.
Enllaç copiat!