Vaig descobrir al Mag Stigman farà un parell d’anys a Igualada a un dels dilluns Kabrota als que solem assistir. Era amb l’espectacle “Més que Màgia”, un espectacle en que l’il·lusionisme s’unia amb coreografies de dansa moderna. D’aquella tarda en guardo molt bon record, sobretot recordo les cares dels nens que hi havia a la sala. Tal i com vaig dir aleshores en la meva recomanació, veure aquells nens, amb aquella cara de sorpresa, la boca oberta i els ulls com a taronges, és quelcom impagable.
Farà una setmana aproximadament em vaig assabentar que el Mag Stigman havia estrenat un nou espectacle, “El circ dels impossibles”. Aleshores vaig pensar, portaré al Roc i l’Àneu que segur que els agradarà!
En Roc i l’Àneu són els meus nebots i sempre que puc els porto a veure algun espectacle familiar (titelles, musical, circ,..). Bé, de fet jo també me n’aprofito una mica…, perquè ells són moltes vegades l’excusa perfecta per poder gaudir de coses realment meravelloses destinades al públic familiar.
Som els primers en arribar al teatre Cincómonos Espai d’Art de Barcelona. És la primera vegada que trepitjo aquest espai. Es tracta d’un lloc petit, acollidor i de fàcil visibilitat. De seguida penso que és el lloc ideal per aquest tipus d’espectacles.
“El circ dels impossibles” és un espectacle ambientat en el món del circ. De fet és un homenatge al desaparegut Circ dels Impossibles que va dirigir el famós mag Harry Cameron. És precisament la història que hi ha al darrera d’aquest circ el punt de partida de l’espectacle.
En “El circ dels impossibles” el Mag Stigman fa el que antigament feia Cameron, de mestre de cerimònies i de mag del circ. La seva companya Lola López s’encarrega de la regidoria, és la seva ajudant i també participa en alguns dels seus trucs.
Només començar el Mag Stigman trenca amb la quarta paret i fa que el públic participi durant tota l’estona que dura la funció. Durant una hora i escaig el públic ens convertim en periodistes, autoritats, influences, ballarins i fins hi tot mags.
En “El circ dels impossibles” veureu molts trucs de màgia, alguns d’ells molt antics, combinats amb jocs malabars, coreografies, grans il·lusions, números visualment impressionants i màgia participativa. Una autèntica experiència multidisciplinària que tothom recordarà.
Però no patiu si no us agrada sortir, el Mag Stignam ho deixa ben clar al començament de l’espectacle: “En aquest espectacle, no obliguem a ningú a sortir a l’escenari”. De fet no hi ha números suficients per la quantitat de nens que volen sortir a l’escenari.
Tot està molt ben lligat, la llum, els tempos, la música, el ritme, el so.
El Mag Stigman és un encantador de públic ja que és capaç de posar en peu a tot el públic assistent i fer-lo ballar. No em creieu? Aneu, i després m’ho expliqueu.
Només em queda que dir-vos que hi aneu. Si és així, espero que gaudiu de l’espectacle tant com nosaltres ho hem gaudit.
En aquesta ocasió la valoració és la que han decidit els meus nebots: ****