Tota obra de teatre amb aspiracions profundes té com a objectiu exposar, a través d’un o diversos personatges, algun dels misteris del món en què vivim. Apostant per una trama coral, si una cosa té clara Magnetismes és allò que ens explica: existeixen certes atraccions que són més fortes que la voluntat humana. La història, escrita per Elisenda Guiu, mostra tres situacions aparentment aïllades que, poc a poc, aniran desvetllant que tenen més punts en comú del que sembla a primera vista. L’espectacle està construït amb certs convencionalismes i, fins i tot, algun tòpic però té l’habilitat de portar els seus punts de partida a llocs més o menys inesperats, elevant el grau d’interès i els nivells d’originalitat. Els intèrprets fan la seva feina sense destacar especialment i la posada en escena es sòbria però efectiva. Potser la lleugeresa del seu to banalitza en part els drames que ens explica i, per tant, hagués funcionat millor si s’haguessin plantejat de forma més crua, sense humor; una mica en la línea de l’estat d’ànim dels seus protagonistes.
Enllaç copiat!