Sí, com a la peli de Robert Altman. El magnetisme s’utilitza com a pretext per explicar-nos tres històries que s’encreuen unes amb les altres, històries de gent estressada, cansada, insatisfeta, covarda… La primera arrenca amb la trobada fortuïta de dos desconeguts en un terrat, ella dona estressada i ell xicot paraplègic. En la segona un xicot rep la notícia de que serà pare just quan volia deixar la relació i en la tercera dos antics companys es confessen coses incofessables… A mi personalment la tercera no m’ha convençut, no m’he acabat de creure el que m’explicaven i per tant m’ha sobrat. Posada en escena gens complicada, il·luminació un pèl fosca.
Enllaç copiat!