Al sortir, qui m’acompanyava em va dir “Mala Broma? Mala Obra; ja tens titular”… i això em va fer més gràcia que l’humor d’aquesta comèdia amb tocs dramàtics que vol reflexionar sobre temes seriosos amb humor. Cert, trobar l’equilibri és increïblement difícil i per mi poques vegades s’aconsegueix. Normalment l’humor s’ho menja tot i el tema a tractar és fa superficialment. Sí, ho admeto, ni “Art” ni “El test” ni… em fan el pes.
Aquí s’han volgut tocar massa temes, a quin més interessant però que es van perdent amb girs i més girs i broma sobre broma. El final hiperbòlic no ajuda i costa, doncs, que aflorin les reflexions a tants temes tractats: Hi ha límits a l’humor? Podem fer broma de qualsevol cosa? Sí, segur? Aplica la ultracorrecció política a l’humor? També es toca l’estabilitat laboral, l’amistat masculina, els rols familiars, l’enveja entre amics, la manipulació, les xarxes socials, l’èxit professional, la conciliació, el masclisme… i clar, amb tants fronts oberts costa que no quedin diluïts. Llàstima.
Dos amics de tota la vida que han seguit camins professionals divergents i estan passant per moments de crisi, es retroben després de cert temps a casa d’un d’ells, casat amb la tercera part del triangle d’amistat juvenil. A partir d’aquí, bromes de tots els registres.
Els intèrprets no ho tenen fàcil. S’entreguen però un dels papers sembla, fins i tot estèticament, dirigit com si l’interpretés un altre – mediàtic- actor, l’Òscar Muñoz ha de portar el pes de la bogeria excessiva i a l’Anna Sahun li toca tenir reaccions del tot inversemblants (ella sap coses que nosaltres i un altre personatge encara no, però en aquell moment, tot grinyola).
El millor: hi ha mala llet, algun moment còmic molt ben trobat i per moments realment es qüestionen a fons les fronteres de l’humor,
El menys millor: Suposo que els registres triats no m’han arribat. Hi ha girs realment sorprenents però l’abús fa que acabi sent una tot caricaturesc. I com em passa sovint amb els textos de comèdia d’en Jordi Casanovas, el final no em va convèncer. I cert, era la primera representació i potser ara, més rodada, ha evolucionat.
Ara, la resta d’espectadors han rigut molt, tot s’ha de dir. I té tots els ingredients perquè triomfi.