Daniela Feixas ha optat pel thriller rural en la seva estrena com a autora resident de la Sala Beckett. Ha tirat de records d’infantesa, de la seva experiència vital en dos pobles petits i segurament de la influència que el cinema o la televisió exerceixen sobre l’imaginari col·lectiu. De fet, hi ha una escena inicial reveladora que pot remetre a la famosa Laura Palmer de Twin Peaks (quina casualitat, però el personatge sobre el que gira tot també es diu Laura) i altres referències a Fargo, les obres de McDonagh o productes similars. En aquest cas, però, Feixas hi aboca les seves pròpies obsessions i alguns elements clau de la seva dramatúrgia: els animals i els adolescents.
A Malamort hi tenim un gat desaparegut, una agent rural que acaba d’arribar al poble, un pare obsessionat per llegendes ancestrals i uns fills que juguen perillosament damunt la corda fluixa. L’obra s’explica en dos plans temporals diferents i, poc a poc, va revelant al públic informacions rellevants i aclaridores. Però més que la història, a l’autora li interessen els seus personatges, la sensació de soledat i indefensió que pateixen i també l’ambientació opressiva i enigmàtica que ho envoltat tot. De fet, l’escenografia d’Anna Tantull acaba resultant crucial i gairebé profètica pel futur dels protagonistes: obscura, tètrica i perillosa.
Pel que fa a les interpretacions, tenim a dos veterans que aporten tot el seu saber estar a la funció. Josep Julien aprofita molt bé aquest pare ambigu i aparentment despòtic, mentre que Marta Marco compleix com sempre amb un personatge que podria haver donat més de si des del guió. Marc Soler i Abril Julien, per la seva banda, destaquen per la seva energia i joventut. Dos actors a seguir, sense cap mena de dubte.